LI PIQUEM L’ULLET A LA MANDRA ??

Però que dius?? Si fins hi tot és un pecat capital!!! Acció, acció !! Parlem de mandra física, mental, existencial, espiritual .. La mandra ens fa fugir de tot el que no sigui productiu, de tot el que no tingui un benefici segur, a curt termini i substancial. És l’art de postergar: per què fer-ho avui si ho puc fer demà .., poca motivació i interès, és la no acció i s’associa amb la comoditat i la renúncia d’alguna cosa costosa a canvi d’evitar l’esforç. A vegades pot ser considerat un tret de caràcter i altres un símptoma de depressió, apatia i tristesa.

I on està la picada d’ullet? Jo diria que en la necessitat i conveniència de parar, permetre’s per un moment “no fer res”. Davant aquesta voràgine de pressions en que l’únic vàlid és l’acció-proacció-reacció, assaig-error, la immediatesa com l’única cosa que val la pena, el temps, un temps lliure ple absolutament d’ocis… i ens sentim: “vaaaa , no siguis mandrós!” Descansar, relaxar-se, meditar, pensar .. Del silenci neix la música, neix la veu, l’escolta, el pensar i les idees.