Què és l’EMDR?

A l’EMDR (Eye Movement Desensibilization and Reprocessing) se l’ha anomenat psicoteràpia del segle XXI o psicoteràpia de tercera generació per ressaltar la novetat de poder ajuntar en una mateixa tècnica a psicòlegs de diferents orientacions de la psicologia: psicoanalistes, cognitiu-conductuals, Gestalt o psicologia sistèmica, entre d’altres.

L’EMDR es basa en la teoria del Processament Adaptatiu de la Informació (PAI) i és un abordatge psicoterapèutic que treballa sobre el propi sistema de processament del pacient. La capacitat natural que té la ment de superar situacions difícils es pot veure interferida per motius molt diversos, alguns greus i altres no tant, que produeixen un bloqueig i donen lloc a símptomes com ansietat, depressió, obsessions, fòbies, inhibicions, addiccions o altres trastorns psicològics.

Com funciona?

La història del pacient és la base del treball. Les experiències viscudes i els records que han quedat emmagatzemats en la nostra memòria són autèntics mediadors del nostre món interior i del nostre inconscient. Determinen els nostres desitjos i influeixen en les nostres eleccions i, en definitiva, sobre el nostre destí. Per això són els aspectes a treballar.

És molt freqüent la sorpresa dels pacients quan recorden escenes oblidades durant molt de temps que, unides a les noves maneres de sentir i pensar que propicia la teràpia, són incorporades de manera diferent i molt més adaptativa. Advenen canvis en la realitat interna del pacient que comporten també canvis esperats i desitjats en la seva realitat externa. Això proporciona una sensació d’alleujament gairebé immediata.

Com es treballa en aquesta teràpia?

Mai és un fet únic i puntual el que desencadena un malestar. Són molts aspectes de la història del pacient i de la seva personalitat els que conflueixen al voltant d’un problema i els que es tindran en compte per entendre el que li passa al pacient.

Un cop establertes diferents hipòtesis sobre l’origen i el manteniment del problema, comencem a treballar amb escenes que determinem com “dianes” de treball. Aquestes escenes solen ser experiències viscudes pel pacient, encara que en algunes ocasions també poden ser construïdes per ell mateix.

Seleccionem la imatge, l’emoció, la sensació i el pensament associat a aquesta escena i es comencen petites tandes d’estimulació bilateral d’ambdós hemisferis: del dret, que és l’emocional i l’esquerre, que és on hi ha els records emmagatzemats en forma de memòria. Així, anem separant del record emmagatzemat la sensació desagradable, substituint-la per altres emocions positives i adaptatives.

Després d’aquest treball, el record que abans estava aïllat i produïa dolor pot integrar-se en la nostra ment sense generar una simptomatologia negativa.

El terapeuta, en funció del que ja sap del pacient, guia el procés prenent decisions clíniques sobre la direcció que ha de seguir la intervenció.

Aplicacions

La primera aplicació de l’EMDR va ser per al Tractament d’Estrès Postraumàtic (TEPT).

Entenem per “Trauma/ trauma” una ferida psicològica provocada per situacions diverses i de diferents intensitats:

• Trauma amb T majúscula, quan les seves causes i efectes són de gran magnitud: accidents, malalties, morts …
• trauma amb t minúscula, quan està relacionat amb fets “aparentment” de menor intensitat: desprotecció, humiliació, pèrdues, separacions, frustracions, decepcions, etc.

Molts traumes sense resoldre i sostinguts en el temps tenen el mateix efecte que un Trauma.

En l’actualitat, hi ha protocols estandarditzats i revisats per a cada un dels trastorns psicològics i situacions de complexitat psicològica:

– Dols difícils

– Trastorns de personalitat, TLP

– Trastorns d’ansietat

– Depressió, fòbies, trastorns de relació

– Trastorns psicosomàtics

– Trastorns obsessius-compulsius

– Trastorns alimentaris

– Trastorns bipolars

– Trastorns dissociatius

Beneficis per al pacient

Per als pacients, el resultat és molt encoratjador perquè es tracta d’una teràpia més eficient que les tradicionals, en el sentit que els resultats són duradors i els canvis de la psicofisiologia profunds.

En combinar-se amb altres orientacions psicològiques, ja sigui la psicoanàlisi, la psicologia cognitiva o la sistemàtica, es potencien els dos mètodes entre si, proporcionant una ajuda molt més completa al pacient.