EL DOL PER LA MORT D’UN FILL. 18 DESEMBRE.
En molts articles i posts de psicologia llegim tot sovint sobre el dol… El dol com un procés, un treball, les seves fases, dols per pèrdues d’éssers estimats, separacions de parelles, migracions a altres països, les etapes de la vida, fins hi tot de la salut pròpia.. Però res es pot escriure al costat del dol per la mort d’un fill.
Així com anomenem vidus, als que perden la parella, orfes, als que perden els pares… Com anomenem als pares que perden un fill? no té nom, allò que és innombrable.
Quelcom s’ha acabat. Ja no hi haurà més partides. Hem de recollir i canviar de joc, canviar de vida.. Tot és diferent. Incorporar la pèrdua, a on? On l’hem de posar? Sembla que aquella vida no té existència sense ell.
Tanquem la paradeta i marxem junts cap a un altre camí, començar una altra història i construir-la de nou.. quina mandra, quina pena, quina ràbia! Però hem de fer-ho, no queda una altra, perque volem viure, i tant que volem viure! Però una altra vida, aquella no, aquella sembla que no pugui ser, falta algú essencial, i sense la essència res té continuïtat.
I com es fa? No cal anar-se’n a l’altra punta del món, ni convertir-nos en algo postís. Pero cal observar-nos, ben atents als canvis que es donaran dins nostre, i acceptar-nos com a diferents, un abans i un després. I des d’aquesta diferència començar a construïr una història nova, relacions que ja hi eren però ara canvien, altres de noves, ja es veurà.. Com totes les vides, que anem fent, disposats sempre a deixar-nos sorprendre.
Els dols no es curen, no es tracten, perque no són cap malaltia ni res patològic. El dol és un estat vital, que acabarà algun dia i, com una energia, es transformarà i donarà pas a un altre estat.
Els dols s’acompanyen. I aqui és on està la gent que us estima… acompanyant-vos.
En la vostra “nova vida”.
This post is also available in:
Català